Stephen King

Resulta indispensable, per a qualsevol festival de cinema, en un moment o altre realitzar un homenatge a la figura de Stephen King.

En aquesta edició del Galacticat hem decidit endinsar-nos en l’univers de l’escriptor: dues pel·lícules, Misery i Carrie, són suficients per a realitzar l’homenatge que el Rei del terror de Maine es mereix.

Escriure sobre un tipus com Stephen King resulta complex. És un personatge amb molts vèrtexs, i abastar-ho tot pot resultar arriscat. Tot i això, ens centrarem en els seus llibres i en algunes de les seves adaptacions cinematogràfiques.

Resulta evident que ens trobem davant d’un home amb un indubtable talent narratiu, amb una imaginació extraordinària i tremendament polifacètic. Toca la guitarra en una banda de rock, ha actuat en algunes de les seves adaptacions, ha escrit guions, i fins i tot va arribar a dirigir una (oblidable) pel·lícula basada en un dels seus relats curts, Maximun Overdrive…

Que podem dir d’un tipus que ha escrit Carrie, Salem s Lot, El resplendor, It, entre moltes altres. Ens trobem davant d’un geni de la literatura, també del màrqueting, és clar, però en els temps en què ens trobem, no van de la mà si el que vols és triomfar?

No són pocs els haters de l’escriptor de Maine, però el seu odi no ve donat perquè sigui un escriptor d’èxit, sinó perquè, per a ells, no es tracta d’un escriptor de terror de “veritat”. No és Poe, ni Lovecraft, ni tan sols és Clive Barker. Evidentment, estan equivocats, King és terror, sí, però King no és només això. També és literatura policíaca (la trilogia de Bill Hodges), és literatura autobiogràfica (Mentre escric), dramàtica (Dolores Clairborne, La Llarga Marxa) o fantàstica (saga La torre oscura). Per tant, l’escriptor és un compendi de gèneres, fins i tot d’abstraccions literàries. Ha escrit llibres i relats curts amb el pseudònim de Richard Bachman, davant la necessitat de separar-se del seu jo més comercial i poder escriure el que li vingués de gust, sense cap tipus de pressió.

Stephen King és una icona dins de la indústria, és una evident influència no només entre els escriptors novells, sinó també entre els cineastes i guionistes, que veuen en ell una font de coneixements i de saviesa. King no és cap intel·lectual ni ho pretén ser, i, per tant, els seus llibres no estan orientats cap a aquesta riba de la literatura. Els seus llibres són com ell, senzills, directes i apassionats. Els personatges de King són humans, i és per això pel que ens representen i ens són tan propers. Fins i tot si la història que ens està explicant ens resulta llunyana o, simplement irreal, aconsegueix que ens arribi gràcies a uns personatges que senten, ploren i pateixen.

Llegir una novel·la de Stephen King és endinsar-se en la cultura popular americana, és establir vincles amb homes i dones normals, en ciutats o pobles normals, amb treballs normals, però als quals els succeeixen coses anormals. La seva visió de l’univers és tal, que abasta sense complexos no només als amants de la literatura de terror, sinó que tendeix, necessita expandir la seva ment i la seva escriptura cap a erms inhòspits, cap a llocs llunyans. Ell, com tots nosaltres, sap que la millor manera de distanciar-se de la crua realitat del nostre dia a dia és allunyar-se tant com sigui possible del problema per tornar, després, a les velles cicatrius.

Hi ha qui diu que està perdent facultats. ¿Potser els seus últims llibres no són el que eren, però no li passa això fins i tot als més grans? King segueix sent un magnífic escriptor, fins i tot alguna de les seves obres més actuals tendeix a ser interessant: Elevació (2019), tan poc King, resulta interessant pel seu radiant positivisme.

Des de Galacticat no només homenatgem a Stephen King, sinó que volem donar-li les gràcies per fer-nos passar la vida, la nostra vida, de la millor manera possible, encara que sigui passant por.